Comunicat del ‘Consejo COLEF’ en relació a l’Avantprojecte de la Llei de l’Esport Estatal

Els professionals de l’educació física i esportiva queden fora de l’esport?

Text de l’Avantprojecte de Llei de l’Esport

Data de publicació oficial: 06 de febrer de 2019

El preàmbul de l’Avantprojecte de la Llei de l’Esport, que pretén substituir a la de l’any 1990, identifica que l’evolució constant del model esportiu espanyol ha estès la pràctica esportiva a un major nombre de ciutadans i ciutadanes. Aquest canvi, de caràcter transversal, afecta a tots els àmbits vinculats al fenomen esportiu: el de la pròpia pràctica i les seves diferents fórmules, l’econòmic, laboral, turístic, comunicatiu, educatiu, sanitari i social.

Esmenta també que els poders públics estan obligats per mandat constitucional a fomentar l’activitat física i l’esport, “i han de fer-ho garantint unes condicions de seguretat idònies que reflecteixin en les persones tots els beneficis que comporta l’activitat esportiva, des de la salut fins als efectes positius a nivell social, permetent el desenvolupament de la personalitat i dels valors que repercutiran de manera fonamental en la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes”.

Com en qualsevol altre sector econòmic, “la prestació de serveis ha de garantir-se en el marc d’un respecte estricte de la salut i seguretat públiques i de la protecció de les persones consumidores”. Un dels principals aspectes involucra a la qualificació dels agents prestadors. No hem d’obviar l’estreta relació de l’esport i la salut, i el risc que comporta la pràctica fisicoesportiva si no es tenen en consideració mesures de seguretat i la intervenció basada en l’evidència científica (STC 194/1998).

La garantia d’oferir una pràctica esportiva de qualitat, saludable i segura a la ciutadania, és una històrica reivindicació del col·lectiu professional de l’educació física i esportiva, que demanda una ordenació proporcionada de les activitats professionals de l’esport en funció del nivell de qualificació tècnica i/o científica de la persona que intervé.

Aplaudim que el preàmbul proposi que aquesta qüestió “ha de ser afrontada com més aviat millor per a aclarir la seva situació i establir criteris comuns que redueixin la disfunció que està provocant l’aprovació de legislació autonòmica heterogènia”, i que en la disposició addicional sisena disposi, encara que sense termini determinat, que “l’Estat aprovarà una Llei que reguli l’exercici de les professions de l’esport, dins de les seves competències, establint els drets i obligacions dels professionals i els requisits per al desenvolupament d’aquelles”.

No obstant això, aquest Avantprojecte de Llei de l’Esport del Ministeri de Cultura i Esport del Govern d’Espanya, aprovat pel Consell de Ministres l’1 de febrer de 2019, estableix una regulació de l’esport espanyol que causa enorme preocupació i rebuig per part del ‘Consejo General de Colegios Oficiales de Licenciados en Educación Física y en Ciencias de la Actividad Física y del Desporte’ (d’ara endavant Consejo COLEF). Els punts controvertits són els següents:

PUNT 1

En presentar una concepció anacrònica de l’esport completament allunyada de la definició de la Carta Europea de l’Esport (1992) i del Llibre blanc de l’Esport d’Europa (2007), deixen fora de la Llei la protecció dels drets de la població que practica esport fora de la competició federada que representa el 92% de la societat espanyola i el 84% dels practicants esportius de l’Estat (Anuari d’Estadístiques Esportives 2018).

PUNT 2

Els actors de l’esport reconeguts són els entrenadors i els àrbitres, els tècnics i el voluntariat, és a dir, els agents de l’esport competitiu. Al no atendre dins de la Llei la prestació de serveis esportius fora de la competició, no permet el desenvolupament amb garanties del benestar i les capacitats físiques, psicològiques i socials per mitjà de la pràctica de l’educació física, l’esport social i formatiu, l’esport recreatiu, la preparació física, la conducció en el medi natural, etc. obviant el dret fonamental de totes les persones promulgat per la Carta internacional revisada de l’educació física, l’activitat física i l’esport de la UNESCO (2015).

PUNT 3

Emmalalteix una ordenació dels agents prestadors de serveis esportius d’acord amb el nivell de competència establert en el Marc Espanyol de Qualificacions, i ignora les ocupacions reconegudes per la classificació nacional de 2011, la qual cosa afecta als interessos generals com la salut i la seguretat dels consumidors i usuaris en adjudicar competències professionals a persones que no les tenen adquirides. Cada professional ha de tenir el seu espai laboral, tots som necessaris.

PUNT 4

En centrar-se en un esport merament competitiu, que busca el resultat per sobre de tot, s’allunya del model d’activitat física beneficiosa per a la salut recomanada, cada vegada més, per múltiples col·lectius per al tractament i prevenció de múltiples patologies i que comportaria un seriós estalvi en la despesa sanitària. L’activitat física perquè compleixi aquests requisits ha de ser pautada i dirigida per professionals de les ciències de l’activitat física i de l’esport, professionals que queden completament fora d’aquesta Llei.

PUNT 5

Invisibilitza als professionals amb Titulació Universitària en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, que el nostre país porta més de 50 anys formant, amb 50 facultats impartint el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, més de 20.000 estudiants matriculats i una gran inversió de diners públics. Cada any més de 4.000 persones finalitzen els estudis amb la màxima qualificació possible en matèria d’esport i no es reconeix el seu espai professional.

PUNT 6

Dificulta exercir la garantia institucional de protecció dels drets fonamentals dels practicants esportius, tutela que ha de proporcionar l’única organització col·legial del sector en l’Estat Espanyol creada en 1978, corporació de dret públic emparada per la Constitució Espanyola, que integra a 17 col·legis autonòmics amb més de 14.000 Educadors/as Físic Esportius/ves amb Titulació Universitària en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.

Per tot això, entenem que, concebre el sistema esportiu del nostre país sense identificar als actuals agents prestadors de serveis esportius, menyspreant la raó imperiosa d’interès general que significa la necessària exigència de personal qualificat, sense indicis d’abordar una correcta i proporcionada ordenació de les activitats professionals pròpies de cada ocupació en funció del nivell de competència, i ignorant a un col·lectiu altament compromès i qualificat, comporta un model esportiu impropi del segle XXI i d’un país avançat.

El Consell COLEF proposarà, immediatament, les al·legacions pertinents per a una correcta identificació del col·lectiu professional que representa, no pretenent el reconeixement d’una nova professió, sinó una actualització i renovació del paper d’un professorat d’educació física més enllà del centre escolar i que ara involucra als drets a una educació física per a tota la ciutadania.

ANNEX

El Consejo COLEF, en la reunió mantinguda amb la presidenta del Consell Superior d’Esports, Sra. María José Rienda, amb data 19 de setembre de 2018, en la qual aquesta va explicar que la regulació ha de tenir el seu espai especial per la rellevància que té en el sector, però que és complex abordar-ho íntegrament dins de la Llei de l’Esport, es va acordar l’enviament d’una proposta d’article per a la seva inclusió en la Llei de l’Esport en la qual el sector de serveis professionals quedés estructurat i diferenciat, entre les persones professionals que tenen formació universitària en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i els/les tècnics/ques que no tenen aquesta formació universitària, el qual va ser remès el 19 d’octubre de 2018, amb Registre de Sortida 235/2018.