Maria Dolors Besné i Jonh Tunks, són els guanyadors per rebre la distinció Cornelius Atticus 2017
El passat dimecres 7 de febrer de 2018 es van reunir a la sala de premsa del Palma Arena els membres del Jurat, entre els que hi havia un membre de la junta del COLEF Illes Balears, per decidir qui serien els candidats guanyadors de la distinció Cornelius Atticus, a aquesta edició 2017. Finalment i després de desempatar a les dues categories, femenina i masculina, el jurat va declinar-se per la Maria Dolors Besné i en Jonh Tunks (a títol pòstum).
Cal recordar que els premis Cornelius Atticus són la màxima distinció que atorga el Govern de les Illes Balears en el món de l’esport en reconeixement a la trajectòria esportiva en diferents àmbits (esportista, tècnic, promotor o dirigent).
La guanyadora en categoria femenina, Maria Dolors Besné de Tejada (1944), de 73 anys, es va iniciar amb 18 anys en la pràctica del bàsquet en el Sindicadas de Palma. Actualment és la presidenta de la Federació Balear de Voleibol des del 2016 de la que també ha estat gerent durant set anys. També forma part de la junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Voleibol (RFEVB) i va ser entrenadora de diferents equips femenins de màxima categoria a Mallorca, així com directora tècnica del CD Jovent de la divisió de plata femenina.
Actualment és membre del comitè espanyol tècnic de la Reial Federació Espanyola de Bàsquet, així com també de la Federació Balear de Bàsquet. Alhora és delegada de l’Associació Espanyola d’Entrenadors de Bàsquet i presidenta d’aquesta associació en àmbit autonòmic.
Mentre que el guanyador de la categoria masculina, John Neville Peter Tunks (1939) es va iniciar en el món de l’esport des de ben petit. A més d’atletisme també practicava tennis, modalitats esportives en les quals va destacar en edat juvenil. En època universitària, va continuar destacant en especialitats esportives com els 100 i 400 metres, el salt d’altura i a rugbi.
Des de 1965 comença a residir a Formentera, i és quan comença a treballar en la promoció de l’atletisme a l’illa. Cal destacar també la seva tasca com a membre fundador del Club de Tennis Formentera, així com impulsor de la Mini Marató Illa de Formentera. A partir del 1981 comença a alternar la residència entre Eivissa i Formentera. El 1998 rep per part del Consell Insular d’Eivissa el premi de Millor Persona Física i el 2002 és premiat per la promoció de l’esport a Formentera. En els darrers dotze anys de vida va competir en la categoria de veterà en les proves de velocitat i longitud on va aconseguir fins a 37 medalles en competicions estatals. En àmbit europeu i mundial, va ser set vegades finalista i bronze a Suècia (2005). La creació del Club Esportiu Espalmador va ser un dels seu darrers projectes. Va morir als 72 anys després d’haver dedicat més de 30 anys a la docència, la formació esportiva dels joves i la pràctica activa de l’esport.
Font d’informació: Direcció General d’Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears
