Intervenció de D. Vicente Gambau, President del Consejo-COLEF durant el ‘I Congrés Nacional de Professions’ organitzat per Unió Professional a Madrid del 18 al 19 de gener. Eix Temàtic 3 “la participació de les professions en projectes d’innovació social i pactes d’estat”

Font d’informació: Consejo-COLEF, 18 de gener de 2018. Madrid

«Des de l’Organització Col·legial sorgeix la necessitat d’innovació social per fer-se càrrec dels objectius d’una Educació Física i Esportiva de Qualitat al llarg de la vida. Una aposta de futur per aconseguir una societat més activa, més sana, més feliç i més productiva»

EDUCACIÓ FÍSICA DE QUALITAT PER A UNA VIDA MÉS PERLLONGADA, SALUDABLE, SATISFACTÒRIA I PRODUCTIVA

PROBLEMÀTICA

L’educació física, l’activitat física i l’esport poden reportar diversos beneficis individuals i socials, com l’estalvi en despesa de salut i el compliment dels objectius dels sistemes educatius, el desenvolupament social i econòmic, l’apoderament dels joves, la integració social, la reconciliació i la pau.

El temps que dediquen a l’activitat física els menors i els adults del món sencer està disminuint, la qual cosa té conseqüències molt negatives en la seva esperança de vida, el seu estat de salut i la seva capacitat per collir èxits en els estudis, la vida social i el treball (UNESCO, 2015).

El major pes social al nostre país de VEURE ESPORT enfront de FER ESPORT, i el tradicional concepte de l’ESPORT, més vinculat a la competició de rendiment i a l’entreteniment i al joc, han provocat que es trivialitzi una qüestió essencial sobre qui ha d’encarregar-se de dirigir i actuar en els serveis professionals, quedant els objectius de l’educació física i esportiva en mans de persones voluntàries, i en molts casos no qualificades.

Com menys moviment, i menys talent, major és la problemàtica d’una societat cada vegada més obesa, sedentària, estressada i individualista.

UNA PROFESSIÓ COM A SOLUCIÓ

Malgrat l’extensa història professional com a fet social, la construcció jurídica de la professió s’origina en 1978 amb el Reial decret 2957/1978, de 3 de novembre, pel qual s’aproven els Estatuts del Col·legi Oficial de Professors d’Educació Física, vinculats exclusivament a l’àmbit escolar.

La Sentència del Tribunal Constitucional 194/1998 reconeix en el seu 7º fonament, que la pròpia Constitució conté un mandat als poders públics perquè fomentin «l’educació física i l’esport» (art. 43.3 C.I.) i que ambdues activitats apareixen, d’altra banda, estretament vinculades amb la salut -a la qual es refereix l’apartat 1 del mateix art. 43 C.I.- Per tant, parlem d’un dret a la salut en l’esport i a la responsabilitat social d’evitar les repercussions negatives que pot tenir un exercici no adequat de les diverses activitats físiques i esportives, especialment en aquells esports on l’exercici comporta un risc moltes vegades no petit, i molt més quan es tracten d’activitats on els destinataris d’aquests són, en una bona part dels casos, menors d’edat, i això comporta en unes majors exigències de preparació i responsabilitat pels qui assumeixen aquesta actuació. Aquestes són algunes de les raons que legitimen la norma que imposa la col·legiació obligatòria per a l’exercici de la professió.

La ràpida evolució en les últimes dècades de les pràctiques esportives i l’increment del nombre de practicants han fet necessària la formació de professionals i tècnics que desenvolupin la seva funció més enllà del centre escolar.

Amb l’afany d’atendre les noves demandes, els centres de formació del professorat d’educació física incrementen les competències que s’adquireixen en els estudis per atendre els serveis esportius educatius, soci-sanitaris i de desenvolupament social orientats primordialment a les poblacions especials. Conseqüentment, en 1999, la professió passa a denominar-se “Llicenciats en Educació física i en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport”.

La incessant proliferació de facultats, de centres de formació professional, de formacions federatives, de formacions d’acadèmies privades per proveir de tècnics i professionals fa necessari una urgent ordenació del sistema de formació i del sistema d’ocupació del sector.

L’espai professional comença a regular-se des de les Comunitats Autònomes, davant la inacció dels diferents governs estatals. Resultat actual, portem 5 lleis amb diferent identificació d’ocupacions i amb diferents requisits d’accés i exercici. El desori està servit.

Sorgeix aquí la necessitat d’innovació social des de l’Organització Col·legial, la identificació d’un col·lectiu d’Educadores i Educadors Físic Esportius per fer-se càrrec dels objectius d’una Educació Física i Esportiva de Qualitat al llarg de la vida.

Una aposta de futur per aconseguir una societat més activa, més sana, més feliç i més productiva.

INNOVACIÓ SOCIAL DES D’UNA EDUCACIÓ FÍSICA PER A TOTA LA VIDA

• L’educació física és primordialment una tasca educativa; per tant, té molt a veure amb el món escolar. Però si ens fixem en les seves estructures actuals en molts països, un dels embarassos que més impedeixen el seu progrés i la seva atenció a noves realitats és la seva excessiva “escolarització”. (Cagigal, 1967)
• Existeixen evidències científiques del valor d’una pràctica esportiva de qualitat, sana i segura que justifiquen la seva catalogació com a dret fonamental a garantir per a totes les persones.
• Per obtenir beneficis econòmics, socials i mediambientalment sostenibles per a les persones, les comunitats i la societat en general, l’Educació Física i Esportiva ha d’estar en mans de professionals qualificats.
• És necessària una visió estratègica en matèria de polítiques d’educació, sanitat, igualtat, serveis socials, turisme, medi ambient, cultura i administracions públiques per aconseguir més hores d’Educació Física de Qualitat i no només als centres escolars, sinó mitjançant una participació esportiva de la ciutadania al llarg de tota la vida, sempre correctament dirigida per educadors físic esportius.
• Als Educadors Físic Esportius els toca una transcendental tasca per al futur, han de vetllar per la integritat i els valors ètics, el desenvolupament professional continu i la màxima qualitat de l’acte professional com a garantia de compromís amb la societat i amb la professió.

“Amb l’educació física esportiva no es juga”